Avui entrevistem un corredor polivalent, amb molt bons resultats tant en curses de muntanya, com d'asfalt, pista i raquetes. Just Sociats Asensio, corredor de muntanya de la selecció catalana i del club AAET Valls.
És un corredor amb un currículum esportiu força extens i resultats molt bons en les diferents disciplines, en grans trets cal destacar un 4rt lloc a Carros de Foc el 2007, 1er del campionat de Catalunya de curses de muntanya del 2008, Campió d'Europa de raquetes de neu, 15è al Mount Kinabalu que el farà acabar en un 9è lloc a la general de la Copa del Món al 2009. L'any 2010 aconsegueix un 5è lloc a la copa del món, el campionat de Catalunya i un magnífic primer lloc a la Marató de muntanya de Sant Llorenç de Savall. Aquest any 2011 ha revalidat el primer lloc en el campionat d'Europa de raquetes de neu i bons llocs a diverses curses de la Copa del món de muntanya.
-Abans de córrer vas fer algun altre esport? A
quina edat vas començar a entrenar més seriosament per a les curses tant de
muntanya com de pista?
Faig atletisme des dels 12-13 anys; fins als 20
vaig fer exclusivament curses de pista i cros; dels 20 als 27 ho vaig deixar i
em vaig dedicar plenament a acabar els estudis i començar a treballar en el què
havia estudiat. Durant aquests anys em vaig aficionar a la muntanya més
tradicional: cims i rutes de varis dies pels Pirineus i pels Alps, però sempre
caminant. Ara fa cinc anys que he tornat a córrer i que m’he llençat a les
curses de muntanya.
-Quins eren els teus ídols? Qui miraves per seguir
millorant?
La veritat és que de jove no tenia grans ídols,
m’encantaven totes les grans estrelles dels Jocs Olimpícs; ja de gran, el meu
ídol és en Haile Gebrselassie, el més gran i complert dels atletes que mai he
vist a córrer.
-Com planifiques la teva temporada? Quantes curses de cada disciplina fas
aproximadament?
A l’hivern preparo el cros que m’agrada molt i
l’alterno amb curses d’asfalt (de 10km fins a marató) i amb les curses amb
raquetes de neu; quan arriba el bon temps m’oblido de l’asfalt i de la pista i
em centro exclusivament amb la muntanya. Al llarg de l’any puc fer unes 30
curses, la meitat són de muntanya (raquetes + curses de muntanya) i la resta
entre asfalt, cros i pista.
-Tinc entès que et mous millor en curses curtes,
que no superin els 30km. Recentment hem vist com un corredor que fins ara era
més aviat de distàncies curtes, en Tòfol Castanyer, ha fet un molt bon resultat
a la Cavalls del Vent. Quan et veurem a tu fent un
Ultra-Trail?
En Tòfol es defensava molt bé en curses de mitja
distància, però el conec molt bé i sabia, per converses que he tingut amb ell,
que si podia preparar curses de llarga distància segur que estaria al
capdavant, no m’ha estranyat gens!! A mi, però, em costarà més: muscularment em
costa molt adaptar-me al desgast que suposen aquest tipus de curses, per tant
crec que em serà complicat poder lluitar per intentar guanyar aquest tipus de
curses, però segur que algun dia m’hi veureu...no sabria dir-te quan, però
algun dia...
 |
| En Just amb el seu company Tòfol |
-Durant l’hivern et dediques sobretot a curses de
raquetes de neu, i n’ets l’actual campió d’Europa. Per on entrenes aquesta
disciplina? Fas entrenaments específics sobre neu o tan sols et ‘’calces’’ les
raquetes en el moment de la cursa?
Com bé dius, a l’hivern faig curses amb
raquetes...però no les puc entrenar, el Pirineu em cau una mica lluny i no tinc
massa temps; així que preparo el cros i, el dia de les curses amb raquetes, me
les fico i a córrer. Tan sols intento fer un parell d’entrenos previs a la
primera competició i llestos.
-Molts corredors de muntanya es decanten per
l’esquí de muntanya a l’hivern com a esport complementari. Ho has provat mai?
Si, ho he provat, i m’encanta, la sensació de fer
muntanya a l’hivern, amb esquís, es genial, en un futur tinc ganes de fer-ne
més, però tan sols a nivell d’excursionisme, no tinc el nivell mínim per poder
competir ni molt menys.
-Combines entrenaments de running amb bicicleta ?
La bicicleta l’agafo molt poc; mai he estat una
persona d’anar amb bici, de manera que quan l’agafo tinc més molèsties i
sensacions rares que altre cosa.
-Quina és la teva zona preferida per entrenar en
la muntanya? El fet d’entrenar per muntanya t’ha ajudat a obtenir millor
resultats en les curses d’asfalt, o
viceversa ?
Zona preferida: qualsevol senderó perdut de les
nostres muntanyes, allà on no es pot arribar d’altre manera que no sigui
caminant o corrent...m’encanta la sensació d’estar enmig de la natura de
veritat. I el tema de la muntanya i l’asfalt, han estat complementaris, el fet
d’entrenar en un m’ha fet millorar en l’altre i viceversa, per a mi és una
combinació perfecte.
 |
| A l'Olla de Núria |
-Com va sorgir el contracte amb New Balance? Què
t’aporta com a principal esponsor?
Va sorgir just després de que guanyés la Pujada a la Torre de Collserola, ara fa 4 anys. És una marca que aposta per molts atletes estatals especialistes en cros i pista, per exemple a Catalunya tenen en Pol Guillen, Nacho Cáceres, Rosa Morató, Txell Calduch entre d'altres. Des de llavors m'han facilitat tot el material que he necessitat per poder córrer i he pogut provar la majoria de models de bambes de running i de trail que tenen al mercat, estic molt content amb el tracte rebut i amb el material que m'han proporcionat; és una marca poc coneguda en el nostre país, però que té models de sabatilles molt i molt bons.
-Pertanys a la selecció catalana, i suposo que
has vist ‘’crèixer’’ esportivament noms coneguts com en Kilian Jornet i la
Mireia Miró. Què destacaries d’ells?
Doncs sí, tinc l’enorme sort i plaer d’haver
coincidit i de seguir coincidint amb ells; en podria destacar moltes coses que
tots ja coneixem (podis, campionats, esperit de sacrifici,...) però jo no em
quedo amb res d’això, jo em quedo amb el fet que estic segur que d’aquí a 20
anys, quan em trobi amb ells en qualsevol muntanya fent una simple excursió,
podré parlar-hi com ho faig ara, perquè són unes grans persones i
bons amics, i això quedarà per sempre.
-La Selecció catalana té membres de renom, com els
ja anomenats Kilian i Mireia, però també altres com en Pere Aurell, Xavier
Espiña, Núria Picas, Jessed Hernàndez i tu mateix. Per què creus que en un país
tant petit tenim una selección tant forta?
Suposo que hi ha varis factors: la tradició
històrica que tenim, encapçalada pel gran Quico Soler, seguida per l’Agustí Roc
i ara ja amb tots els noms que tú dius. També està clar que vivim en un país
amb molta muntanya, cosa que ajuda, i amb una gran tradició excursionista, cosa
que és un dels altres puntals del nostre mundillo. No hem d’oblidar tampoc que
a Catalunya tenim la FEEC que ha ajudat i segueix ajudant a què tots nosaltres
poguem competir internacionalment, això també és molt i molt important per
entendre l’èxit de tants catalans en aquest esport.
 |
| Just Sociats amb els companys de selecció |
-En últim lloc, quin desig esportiu t’agradaría
cumplir en els pròxims anys? Quin és el teu principal objectiu?
El meu principal i
únic objectiu és seguir disfrutant de la muntanya, ja sigui corrent o no, però
disfrutar-la. La resta, està demostrat que ve lligat a això, si disfruto i
entreno, arribaran els resultats.
En últim lloc agraïr la bona disposició i l'amabilitat de l'entrevistat, Just Sociats.
TrainingMataró
