sábado, 19 de noviembre de 2011

Entrevista Just Sociats

Avui entrevistem un corredor polivalent, amb molt bons resultats tant en curses de muntanya, com d'asfalt, pista i raquetes. Just Sociats Asensio, corredor de muntanya de la selecció catalana i del club AAET Valls.
És un corredor amb un currículum esportiu força extens i resultats molt bons en les diferents disciplines, en grans trets cal destacar un 4rt lloc a Carros de Foc el 2007, 1er del campionat de Catalunya de curses de muntanya del 2008, Campió d'Europa de raquetes de neu,  15è al Mount Kinabalu que el farà acabar en un 9è lloc a la general de la Copa del Món al 2009. L'any 2010 aconsegueix un 5è lloc a la copa del món, el campionat de Catalunya i un magnífic primer lloc a la Marató de muntanya de Sant Llorenç de Savall. Aquest any 2011 ha revalidat el primer lloc en el campionat d'Europa de raquetes de neu i bons llocs a diverses curses de la Copa del món de muntanya.


-Abans de córrer vas fer algun altre esport? A quina edat vas començar a entrenar més seriosament per a les curses tant de muntanya com de pista?

Faig atletisme des dels 12-13 anys; fins als 20 vaig fer exclusivament curses de pista i cros; dels 20 als 27 ho vaig deixar i em vaig dedicar plenament a acabar els estudis i començar a treballar en el què havia estudiat. Durant aquests anys em vaig aficionar a la muntanya més tradicional: cims i rutes de varis dies pels Pirineus i pels Alps, però sempre caminant. Ara fa cinc anys que he tornat a córrer i que m’he llençat a les curses de muntanya.

-Quins eren els teus ídols? Qui miraves per seguir millorant?

La veritat és que de jove no tenia grans ídols, m’encantaven totes les grans estrelles dels Jocs Olimpícs; ja de gran, el meu ídol és en Haile Gebrselassie, el més gran i complert dels atletes que mai he vist a córrer.


-Com planifiques la teva temporada?  Quantes curses de cada disciplina fas aproximadament?

A l’hivern preparo el cros que m’agrada molt i l’alterno amb curses d’asfalt (de 10km fins a marató) i amb les curses amb raquetes de neu; quan arriba el bon temps m’oblido de l’asfalt i de la pista i em centro exclusivament amb la muntanya. Al llarg de l’any puc fer unes 30 curses, la meitat són de muntanya (raquetes + curses de muntanya) i la resta entre asfalt, cros i pista.

-Tinc entès que et mous millor en curses curtes, que no superin els 30km. Recentment hem vist com un corredor que fins ara era més aviat de distàncies curtes, en Tòfol Castanyer, ha fet un molt bon resultat a la Cavalls del Vent. Quan et veurem a tu fent un Ultra-Trail? 

En Tòfol es defensava molt bé en curses de mitja distància, però el conec molt bé i sabia, per converses que he tingut amb ell, que si podia preparar curses de llarga distància segur que estaria al capdavant, no m’ha estranyat gens!! A mi, però, em costarà més: muscularment em costa molt adaptar-me al desgast que suposen aquest tipus de curses, per tant crec que em serà complicat poder lluitar per intentar guanyar aquest tipus de curses, però segur que algun dia m’hi veureu...no sabria dir-te quan, però algun dia...

En Just amb el seu company Tòfol

-Durant l’hivern et dediques sobretot a curses de raquetes de neu, i n’ets l’actual campió d’Europa. Per on entrenes aquesta disciplina? Fas entrenaments específics sobre neu o tan sols et ‘’calces’’ les raquetes en el moment de la cursa?

Com bé dius, a l’hivern faig curses amb raquetes...però no les puc entrenar, el Pirineu em cau una mica lluny i no tinc massa temps; així que preparo el cros i, el dia de les curses amb raquetes, me les fico i a córrer. Tan sols intento fer un parell d’entrenos previs a la primera competició i llestos.



-Molts corredors de muntanya es decanten per l’esquí de muntanya a l’hivern com a esport complementari. Ho has provat mai?

Si, ho he provat, i m’encanta, la sensació de fer muntanya a l’hivern, amb esquís, es genial, en un futur tinc ganes de fer-ne més, però tan sols a nivell d’excursionisme, no tinc el nivell mínim per poder competir ni molt menys.

-Combines entrenaments de running amb  bicicleta ?

La bicicleta l’agafo molt poc; mai he estat una persona d’anar amb bici, de manera que quan l’agafo tinc més molèsties i sensacions rares que altre cosa.


-Quina és la teva zona preferida per entrenar en la muntanya? El fet d’entrenar per muntanya t’ha ajudat a obtenir millor resultats en les curses d’asfalt,  o viceversa ?

Zona preferida: qualsevol senderó perdut de les nostres muntanyes, allà on no es pot arribar d’altre manera que no sigui caminant o corrent...m’encanta la sensació d’estar enmig de la natura de veritat. I el tema de la muntanya i l’asfalt, han estat complementaris, el fet d’entrenar en un m’ha fet millorar en l’altre i viceversa, per a mi és una combinació perfecte.
A l'Olla de Núria

-Com va sorgir el contracte amb New Balance? Què t’aporta com a principal esponsor?

Va sorgir just després de que guanyés la Pujada a la Torre de Collserola, ara fa 4 anys. És una marca que aposta per molts atletes estatals especialistes en cros i pista, per exemple a Catalunya tenen en Pol Guillen, Nacho Cáceres, Rosa Morató, Txell Calduch entre d'altres. Des de llavors m'han facilitat tot el material que he necessitat per poder córrer i he pogut provar la majoria de models de bambes de running i de trail que tenen al mercat, estic molt content amb el tracte rebut i amb el material que m'han proporcionat; és una marca poc coneguda en el nostre país, però que té models de sabatilles molt i molt bons.


 -Pertanys a la selecció catalana, i suposo que has vist ‘’crèixer’’ esportivament noms coneguts com en Kilian Jornet i la Mireia Miró. Què destacaries d’ells?

Doncs sí, tinc l’enorme sort i plaer d’haver coincidit i de seguir coincidint amb ells; en podria destacar moltes coses que tots ja coneixem (podis, campionats, esperit de sacrifici,...) però jo no em quedo amb res d’això, jo em quedo amb el fet que estic segur que d’aquí a 20 anys, quan em trobi amb ells en qualsevol muntanya fent una simple excursió, podré parlar-hi com ho faig ara, perquè són unes grans persones i bons amics, i això quedarà per sempre.

-La Selecció catalana té membres de renom, com els ja anomenats Kilian i Mireia, però també altres com en Pere Aurell, Xavier Espiña, Núria Picas, Jessed Hernàndez i tu mateix. Per què creus que en un país tant petit tenim una selección tant forta?

Suposo que hi ha varis factors: la tradició històrica que tenim, encapçalada pel gran Quico Soler, seguida per l’Agustí Roc i ara ja amb tots els noms que tú dius. També està clar que vivim en un país amb molta muntanya, cosa que ajuda, i amb una gran tradició excursionista, cosa que és un dels altres puntals del nostre mundillo. No hem d’oblidar tampoc que a Catalunya tenim la FEEC que ha ajudat i segueix ajudant a què tots nosaltres poguem competir internacionalment, això també és molt i molt important per entendre l’èxit de tants catalans en aquest esport.
Just Sociats amb els companys de selecció

-En últim lloc, quin desig esportiu t’agradaría cumplir en els pròxims anys? Quin és el teu principal objectiu?

 El meu principal i únic objectiu és seguir disfrutant de la muntanya, ja sigui corrent o no, però disfrutar-la. La resta, està demostrat que ve lligat a això, si disfruto i entreno, arribaran els resultats.



En últim lloc agraïr la bona disposició i l'amabilitat de l'entrevistat, Just Sociats.

TrainingMataró



domingo, 13 de noviembre de 2011

Sota pluja


Avui, diumenge, havia de fer la Burriac Xtrem, però estic lesionat i de moment no puc córrer. Tot i així he anat a veure la sortida de la cursa i a saludar companys. A les 9:15 m'he trobat amb l'Oriol i sota la pluja hem començat pujant pels carrers d'Argentona dirigint-nos cap a la pista forestal que porta a la Mutua de Cabrils.

  
Arribem fins allà després d'arreglar uns problemes tècnics de la bicicleta, i anem sumant KM envoltats per una boira ben espessa. 

Arribem al Dolmen la Roca d'en Toni i ens dirigim cap a la font de Sant Bartomeu on de sobte comença a ploure ben fort i ens toca fer un corriol tècnic amb molta roca sota un bon aiguat.
A l'ermita de St.Bartomeu

 Finalment refem el camí i arribem a Argentona per un altre corriol i per la riera fins a Mataró. En total uns 40km en 3h15, ritme suau però força constant i acabant a un ritme força alt. Això sí, ben enfangats!!

Bones notícies, no he tingut cap dolor al genoll tot i haver-lo forçat bastant en un parell d'sprints en pujada !

TrainingMataró

viernes, 4 de noviembre de 2011

FINAL DE TEMPORADA

Fa dies que he assumit que la lesió al genoll que porto arrossegant des d'abans de la Marxassa tanca aquesta temporada 2011 pel que fa a curses i bons entrenaments. Em suposa un gran esforç no fer activitat física però d'altra banda m'està ajudant a gaudir de la muntanya d'una altra manera. Fa un parell de setmanes anava al Bastiments pel Coll de la Marrana i aquest pont també l'he aprofitat per disfrutar de la muntanya i el seu entorn. 


Isards
 Aquest cop amb la parella fins la Molina, i des d'allà pujant per pistes de Masella des de Coma Oriola fins al Niu de l'Àliga.

Fent la darrera pujada
 Vam dormir en aquest magnífic refugi a quasi 2500m situat a la Tossa d'Alp. Amb un molt bon tracte i ambient i amb la presència constant de la boira i de nit un immens mar d'estrelles i foscor.
Niu de l'Àliga 

  L'endemà vaig aprofitar per fer el tram del recorregut de la Cavalls del Vent des del Niu fins a Serrat de les Esposes i vam fer la baixada fins a la Molina per Coll de Pal, tot això caminant es clar! Em feia mal el genoll només pel fet de caminar per desnivells forts, però el paisatge feia desaparèixer qualsevol dolor.
Cap a Serrat de les Esposes 
Mar de núvols de bon mati



Ara, estirat al sofà amb poca mobilitat al genoll, intento ser optimista, tinc una sobrecàrrega important al tendó rotulià i no té cap altra curació que un bon descans i no fer cap activitat física que me'l faci forçar. No podré acabar d'arrodonir una temporada que no ha sigut molt bona però que m'ha aportat certa experiència, he seguit un pla d'entrenament dur durant 12 setmanes , he pogut participar en 7 mitges maratons de muntanya, he abandonat per primer cop en una cursa (Núria-Queralt 92km) i he conegut gent del ''mundillo'' i companys d'entrenaments.




Prop de Coll de Pal

Així doncs, espero un 2012 molt millor en aquest àmbit, ja que l'objectiu principal és acabar la meva primera marató de muntanya, i a més a més altres reptes personals fora de la competició, com pujar algun cim amb esquis de muntanya, fer la Travessa Cavalls de Vent en menys de 36h i intentar, durant l'any, fer el màxim possible d'excursions i entrenaments per zones d'alta muntanya.

Salut!

Pol,

Trainingmataró

sábado, 19 de noviembre de 2011

Entrevista Just Sociats

Avui entrevistem un corredor polivalent, amb molt bons resultats tant en curses de muntanya, com d'asfalt, pista i raquetes. Just Sociats Asensio, corredor de muntanya de la selecció catalana i del club AAET Valls.
És un corredor amb un currículum esportiu força extens i resultats molt bons en les diferents disciplines, en grans trets cal destacar un 4rt lloc a Carros de Foc el 2007, 1er del campionat de Catalunya de curses de muntanya del 2008, Campió d'Europa de raquetes de neu,  15è al Mount Kinabalu que el farà acabar en un 9è lloc a la general de la Copa del Món al 2009. L'any 2010 aconsegueix un 5è lloc a la copa del món, el campionat de Catalunya i un magnífic primer lloc a la Marató de muntanya de Sant Llorenç de Savall. Aquest any 2011 ha revalidat el primer lloc en el campionat d'Europa de raquetes de neu i bons llocs a diverses curses de la Copa del món de muntanya.


-Abans de córrer vas fer algun altre esport? A quina edat vas començar a entrenar més seriosament per a les curses tant de muntanya com de pista?

Faig atletisme des dels 12-13 anys; fins als 20 vaig fer exclusivament curses de pista i cros; dels 20 als 27 ho vaig deixar i em vaig dedicar plenament a acabar els estudis i començar a treballar en el què havia estudiat. Durant aquests anys em vaig aficionar a la muntanya més tradicional: cims i rutes de varis dies pels Pirineus i pels Alps, però sempre caminant. Ara fa cinc anys que he tornat a córrer i que m’he llençat a les curses de muntanya.

-Quins eren els teus ídols? Qui miraves per seguir millorant?

La veritat és que de jove no tenia grans ídols, m’encantaven totes les grans estrelles dels Jocs Olimpícs; ja de gran, el meu ídol és en Haile Gebrselassie, el més gran i complert dels atletes que mai he vist a córrer.


-Com planifiques la teva temporada?  Quantes curses de cada disciplina fas aproximadament?

A l’hivern preparo el cros que m’agrada molt i l’alterno amb curses d’asfalt (de 10km fins a marató) i amb les curses amb raquetes de neu; quan arriba el bon temps m’oblido de l’asfalt i de la pista i em centro exclusivament amb la muntanya. Al llarg de l’any puc fer unes 30 curses, la meitat són de muntanya (raquetes + curses de muntanya) i la resta entre asfalt, cros i pista.

-Tinc entès que et mous millor en curses curtes, que no superin els 30km. Recentment hem vist com un corredor que fins ara era més aviat de distàncies curtes, en Tòfol Castanyer, ha fet un molt bon resultat a la Cavalls del Vent. Quan et veurem a tu fent un Ultra-Trail? 

En Tòfol es defensava molt bé en curses de mitja distància, però el conec molt bé i sabia, per converses que he tingut amb ell, que si podia preparar curses de llarga distància segur que estaria al capdavant, no m’ha estranyat gens!! A mi, però, em costarà més: muscularment em costa molt adaptar-me al desgast que suposen aquest tipus de curses, per tant crec que em serà complicat poder lluitar per intentar guanyar aquest tipus de curses, però segur que algun dia m’hi veureu...no sabria dir-te quan, però algun dia...

En Just amb el seu company Tòfol

-Durant l’hivern et dediques sobretot a curses de raquetes de neu, i n’ets l’actual campió d’Europa. Per on entrenes aquesta disciplina? Fas entrenaments específics sobre neu o tan sols et ‘’calces’’ les raquetes en el moment de la cursa?

Com bé dius, a l’hivern faig curses amb raquetes...però no les puc entrenar, el Pirineu em cau una mica lluny i no tinc massa temps; així que preparo el cros i, el dia de les curses amb raquetes, me les fico i a córrer. Tan sols intento fer un parell d’entrenos previs a la primera competició i llestos.



-Molts corredors de muntanya es decanten per l’esquí de muntanya a l’hivern com a esport complementari. Ho has provat mai?

Si, ho he provat, i m’encanta, la sensació de fer muntanya a l’hivern, amb esquís, es genial, en un futur tinc ganes de fer-ne més, però tan sols a nivell d’excursionisme, no tinc el nivell mínim per poder competir ni molt menys.

-Combines entrenaments de running amb  bicicleta ?

La bicicleta l’agafo molt poc; mai he estat una persona d’anar amb bici, de manera que quan l’agafo tinc més molèsties i sensacions rares que altre cosa.


-Quina és la teva zona preferida per entrenar en la muntanya? El fet d’entrenar per muntanya t’ha ajudat a obtenir millor resultats en les curses d’asfalt,  o viceversa ?

Zona preferida: qualsevol senderó perdut de les nostres muntanyes, allà on no es pot arribar d’altre manera que no sigui caminant o corrent...m’encanta la sensació d’estar enmig de la natura de veritat. I el tema de la muntanya i l’asfalt, han estat complementaris, el fet d’entrenar en un m’ha fet millorar en l’altre i viceversa, per a mi és una combinació perfecte.
A l'Olla de Núria

-Com va sorgir el contracte amb New Balance? Què t’aporta com a principal esponsor?

Va sorgir just després de que guanyés la Pujada a la Torre de Collserola, ara fa 4 anys. És una marca que aposta per molts atletes estatals especialistes en cros i pista, per exemple a Catalunya tenen en Pol Guillen, Nacho Cáceres, Rosa Morató, Txell Calduch entre d'altres. Des de llavors m'han facilitat tot el material que he necessitat per poder córrer i he pogut provar la majoria de models de bambes de running i de trail que tenen al mercat, estic molt content amb el tracte rebut i amb el material que m'han proporcionat; és una marca poc coneguda en el nostre país, però que té models de sabatilles molt i molt bons.


 -Pertanys a la selecció catalana, i suposo que has vist ‘’crèixer’’ esportivament noms coneguts com en Kilian Jornet i la Mireia Miró. Què destacaries d’ells?

Doncs sí, tinc l’enorme sort i plaer d’haver coincidit i de seguir coincidint amb ells; en podria destacar moltes coses que tots ja coneixem (podis, campionats, esperit de sacrifici,...) però jo no em quedo amb res d’això, jo em quedo amb el fet que estic segur que d’aquí a 20 anys, quan em trobi amb ells en qualsevol muntanya fent una simple excursió, podré parlar-hi com ho faig ara, perquè són unes grans persones i bons amics, i això quedarà per sempre.

-La Selecció catalana té membres de renom, com els ja anomenats Kilian i Mireia, però també altres com en Pere Aurell, Xavier Espiña, Núria Picas, Jessed Hernàndez i tu mateix. Per què creus que en un país tant petit tenim una selección tant forta?

Suposo que hi ha varis factors: la tradició històrica que tenim, encapçalada pel gran Quico Soler, seguida per l’Agustí Roc i ara ja amb tots els noms que tú dius. També està clar que vivim en un país amb molta muntanya, cosa que ajuda, i amb una gran tradició excursionista, cosa que és un dels altres puntals del nostre mundillo. No hem d’oblidar tampoc que a Catalunya tenim la FEEC que ha ajudat i segueix ajudant a què tots nosaltres poguem competir internacionalment, això també és molt i molt important per entendre l’èxit de tants catalans en aquest esport.
Just Sociats amb els companys de selecció

-En últim lloc, quin desig esportiu t’agradaría cumplir en els pròxims anys? Quin és el teu principal objectiu?

 El meu principal i únic objectiu és seguir disfrutant de la muntanya, ja sigui corrent o no, però disfrutar-la. La resta, està demostrat que ve lligat a això, si disfruto i entreno, arribaran els resultats.



En últim lloc agraïr la bona disposició i l'amabilitat de l'entrevistat, Just Sociats.

TrainingMataró



domingo, 13 de noviembre de 2011

Sota pluja


Avui, diumenge, havia de fer la Burriac Xtrem, però estic lesionat i de moment no puc córrer. Tot i així he anat a veure la sortida de la cursa i a saludar companys. A les 9:15 m'he trobat amb l'Oriol i sota la pluja hem començat pujant pels carrers d'Argentona dirigint-nos cap a la pista forestal que porta a la Mutua de Cabrils.

  
Arribem fins allà després d'arreglar uns problemes tècnics de la bicicleta, i anem sumant KM envoltats per una boira ben espessa. 

Arribem al Dolmen la Roca d'en Toni i ens dirigim cap a la font de Sant Bartomeu on de sobte comença a ploure ben fort i ens toca fer un corriol tècnic amb molta roca sota un bon aiguat.
A l'ermita de St.Bartomeu

 Finalment refem el camí i arribem a Argentona per un altre corriol i per la riera fins a Mataró. En total uns 40km en 3h15, ritme suau però força constant i acabant a un ritme força alt. Això sí, ben enfangats!!

Bones notícies, no he tingut cap dolor al genoll tot i haver-lo forçat bastant en un parell d'sprints en pujada !

TrainingMataró

viernes, 4 de noviembre de 2011

FINAL DE TEMPORADA

Fa dies que he assumit que la lesió al genoll que porto arrossegant des d'abans de la Marxassa tanca aquesta temporada 2011 pel que fa a curses i bons entrenaments. Em suposa un gran esforç no fer activitat física però d'altra banda m'està ajudant a gaudir de la muntanya d'una altra manera. Fa un parell de setmanes anava al Bastiments pel Coll de la Marrana i aquest pont també l'he aprofitat per disfrutar de la muntanya i el seu entorn. 


Isards
 Aquest cop amb la parella fins la Molina, i des d'allà pujant per pistes de Masella des de Coma Oriola fins al Niu de l'Àliga.

Fent la darrera pujada
 Vam dormir en aquest magnífic refugi a quasi 2500m situat a la Tossa d'Alp. Amb un molt bon tracte i ambient i amb la presència constant de la boira i de nit un immens mar d'estrelles i foscor.
Niu de l'Àliga 

  L'endemà vaig aprofitar per fer el tram del recorregut de la Cavalls del Vent des del Niu fins a Serrat de les Esposes i vam fer la baixada fins a la Molina per Coll de Pal, tot això caminant es clar! Em feia mal el genoll només pel fet de caminar per desnivells forts, però el paisatge feia desaparèixer qualsevol dolor.
Cap a Serrat de les Esposes 
Mar de núvols de bon mati



Ara, estirat al sofà amb poca mobilitat al genoll, intento ser optimista, tinc una sobrecàrrega important al tendó rotulià i no té cap altra curació que un bon descans i no fer cap activitat física que me'l faci forçar. No podré acabar d'arrodonir una temporada que no ha sigut molt bona però que m'ha aportat certa experiència, he seguit un pla d'entrenament dur durant 12 setmanes , he pogut participar en 7 mitges maratons de muntanya, he abandonat per primer cop en una cursa (Núria-Queralt 92km) i he conegut gent del ''mundillo'' i companys d'entrenaments.




Prop de Coll de Pal

Així doncs, espero un 2012 molt millor en aquest àmbit, ja que l'objectiu principal és acabar la meva primera marató de muntanya, i a més a més altres reptes personals fora de la competició, com pujar algun cim amb esquis de muntanya, fer la Travessa Cavalls de Vent en menys de 36h i intentar, durant l'any, fer el màxim possible d'excursions i entrenaments per zones d'alta muntanya.

Salut!

Pol,

Trainingmataró